Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) és dramaturg i escriptor. Es va graduar en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra i en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya. Des de 2010 es dedica a l'escriptura i ja compta amb més de deu obres pròpies publicades de narrativa, teatre i assaig. Actualment, és president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, càrrec que ostenta des de 2022.

Cecília Navarro és nascuda a Llucmajor el 2002, cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha format part del tercer volum de la Revista Poetry Spam i del Pamflet de Poètiques Viscerals la Tempesta. Ha publicat els poemaris La mamella de Déu (Viena Edicions, 2022), La dona talaiòtica (El Gall Editor, 2022) i ha participat en l'antologia Intersticis (Llentrisca Edicions, 2024). En l'àmbit teatral, és autora de Lo Cutrisme (Premi Frederic Roda de Teatre 2021) i de La Revolució (Residència Artística Tantarantana - Beques Barcelona Crea 2024).

Noèlia Díaz Vicedo és poeta, acadèmica i traductora. Ha publicat la seua poesia a revistes a Espanya i Estats Units i l’ha llegida a diversos països. També ha editat amb la poeta Sandra D. Roig l'antologia Donzelles de l’any 2000: antologia de dones poetes dels Països Catalans (Editorial Mediterrània, 2014). Ha traduït a l’anglès The Body’s Reason (Francis Boutle Publishers, 2014) i al castellà Diré tu cuerpo (Ultramarinos, 2021) de Maria-Mercè Marçal, així com també poemes de diversos autors.

Va escriure la seua tesi a Queen Mary, Universitat de Londres, sobre la poesia de Maria-Mercè Marçal, publicada per MHRA (2014). Allà també va fer classes des de 2005 fins a 2021, any que va arribar al Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, on ara fa classes i investiga sobre poesia contemporània comparada i estudis de gènere.

Antoni Riera Vives és llicenciat en filologia catalana i filologia hispànica per la Universitat de les Illes Balears. Actualment, exerceix de professor de Llengua i literatura catalanes a l’IES Porto Cristo i és director de la revista Cent per Cent des de la seva fundació. També ha col·laborat en nombroses publicacions periòdiques i actualment escriu un article d’opinió quinzenal a l’Ara Balears. A més, conrea la poesia, que publica a les xarxes socials, en forma epigramàtica, fregant l’aforisme o a través del sonet.

Blanca Garcia-Oliver naix a Gandia l'any 2001, al cor de la Safor. Des de ben jove, l’estima per la llengua i la literatura la va portar a estudiar Filologia Catalana i Clàssica a la Universitat de València. Des del 2022 és membre editorial de Revista Caldesa i participa activament en Acció Cultural del País Valencià. Ara continua els seus estudis a Barcelona, amb el màster de Cultures Medievals, i col·labora en diversos diaris i revistes, com ara Scripta, La Veu dels Llibres o Avalon. 

404 biografia not found. Se sospita que Miquel Noguerol Crespí va néixer en algun indret de Mallorca devers 1985. Durant la seva esburbada trajectòria es degué llicenciar en Nohosseologia, disciplina que ni ell mateix sap què vol dir. Ha travelat arreu del món. Afirma que l’han fet doctor honoris causa perduda per alguna universitat remota i probablement inexistent. No li agrada escriure biografies. Fa coses. Etc.

Maria Moll Sánchez (Es Capdellà, 2001). Atreta per les humanitats decideix estudiar Filosofia (2019-2023). Acabat el grau ha trobat espai per la seva veu dins la poesia, forma d'expressió que des de menuda ha sentit propera. El seu amor per l'escriptura nasqué escoltant lletres de cançons. El record i la llengua propis són les criatures que habiten els seus escrits.

Filòloga catalana, lletraferida i lectora, Alicia Albertos naix l'any 2001 a Asp (Alacant), un poble castellanoparlant de les Valls del Vinalopó. Seguint la seua germana, i més tard també els pares, aprèn a estimar els llibres des de ben petita. A hores d'ara combina la seua principal passió, que és ensenyar la llengua que l'ha adoptada, el català, amb intentar escriure per plasmar els seus valors, inquietuds i intimitat. 

Manuel Bauza Ramis investiga la relació entre conceptes tradicionals i postmodernistes com la tecnologia i l'art, la innovació i la tradició, el vell i el nou, l'analògic i el digital, establint ponts entre aquests conceptes, tecnologies, processos i mètodes.

La seva obra és multidisciplinària, abastant des de la instal·lació i la pintura fins a l’art en xarxa i la realitat augmentada. Pretén abordar el concepte de «la societat fallida del benestar» i els beneficis i conseqüències que això comporta. A través de les seves creacions, busca generar una reflexió profunda sobre l'estat actual de la nostra societat i les implicacions del seu desenvolupament.

L'objectiu de la seva obra és avançar en diferents aspectes del món de l'art, sota la premissa que «la tecnologia pot fer brillar l'art novament». Investiga sobre conflictes socials, progrés humà i l'aplicació de la tecnologia en l'art, cercant innovar i desafiar les percepcions tradicionals per obrir noves vies de diàleg i enteniment en l'àmbit artístic.

Toni Góngora (Almeria, 1962). És llicenciat en filologia clàssica (1985) i en filologia catalana (1995). Professor de grec actualment jubilat. Ha traduït diversos autors del grec modern al català: La papessa Joana d'Emmanuil Roïdis (La Magrana, 1998), Un marit de Siros d'Emmanuil Roïdis (Pagès, 2002), L'assassina  d'Aléxandros Papadiamandis (El Tall Editorial, 2009), En Polissó de Penelopi Delta (Garbuix, 2014), entre altres.

Joan Oriol és autor de diverses obres de poesia, narrativa i teatre. També s’ha dedicat a la crítica i als estudis literaris. És coautor del primer Diccionari de figures retòriques (1995) escrit en català i autor de diversos llibres destinats a l’ensenyament secundari i al batxillerat. En els darrers anys ha publicat el llibre de poemes visuals Treure’s la mordassa (Edicions del Pont del Petroli, 2017), Antologia de poesia catalana. Nova tria (La Galera, 2018), Bestial! (Cossetània Edicions, 2018), un llibre de cultura popular escrit en col·laboració, i la novel·la juvenil Klauss Klugg i el misteri de la casa abandonada (Editorial Gregal, 2019). El 2019 va publicar, conjuntament amb Sandra Sánchez, el quadríptic teatral Dissonàncies (Off Cartell 36). El 2021 va ser finalista del XIV premi de teatre breu Andreu Solsona amb l’obra Aranyes. Des de 2022 col·labora a la revista visual de poesia Barret de Fum.