Catalina Julve Jaume (Manacor, Mallorca, 1972) és artista visual multidisciplinària autodidacta amb una trajectòria de 30 anys. La seva feina, arrelada a les tècniques pictòriques, se centra en l'estudi de la condició humana, els fets històrics i la seva vinculació amb el territori. Les narratives més recurrents en la seva obra aborden possibles estratègies, relats i vincles relacionats amb l'empremta de l’home al territori.

Joan Aguiló és artista plàstic d’art urbà i muralisme. Graduat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, ha pintat alguns dels murals més famosos de Mallorca i ha intervingut a diferents ciutats d’Espanya, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Dinamarca, l’Índia o el Líban. A més, és creador de projectes artístics com Herois Antònims i el Saladina Art Fest. 

Maria Sastre (Consell, 2001) és llicenciada en Estudis Literaris a la UB. Actualment viu a Barcelona mentre cursa el Màster de Cultures Medievals. Des de petita els llibres han estat un dels seus pilars fonamentals. Té un gran interès per l’escriptura intimista, així com per l’àmbit d’investigació literària medieval, amb el focus posat sobre la Matèria de Bretanya i l’univers dels trobadors.

Maria Batle (sa Pobla, 1999) és redactora, traductora i escriptora. Des de sempre ha tengut un punt feble per la creació de relat curt, tant en català com en castellà. Ha estat guardonada amb el 2n premi de la categoria de relat en català del concurs Art Jove de les Illes Balears amb "El col.leccionista de boles de neu" (2018) i ha publicat el relat "Historia de una pelota" a Antología (Sinergias Editorial, 2018).

Actor, mag i dramaturg titulat en els estudis superiors d'Il·lusionisme al RCU Reina Maria Cristina d’El Escorial i en Interpretació a l'ESADIB i a l'ESTC de Lisboa. Com a mag, porta deu anys de trajectòria professional damunt els escenaris d'arreu del continent europeu i, com a dramaturg, compta amb dos primers premis i obra representada. D'actor fa coses xules, però encara cap premiada. Li agrada cuinar, per això escriu teatre.

Clàudia Darder Soler va néixer a sa Pobla un dimarts 13, el mes de setembre de 1994. Anys més tard va graduar-se en Periodisme i Comunicació Audiovisuals, i mitjans com l'ARA Balears, Ib3Ràdio, el Diario de Mallorca i S'Altra Música li han donat l'oportunitat d'exercir l'ofici del periodisme. L'ofici d'escriure va arribar molt abans, quan va aprendre a escriure les lletres amb les seves pròpies mans, i el va cultivant erròniament i de manera interrompuda.

Mar Máñez Sans és nascuda als afores de Palma, entre garrovers i ametllers, amant de la natura i de cultivar mons interiors exterioritzats mitjançant el dibuix. Formada en Belles Arts i, encara vivint en companyia de la natura, a Manacor, en recerca constant de les possibilitats de l’art, d’allò que es crea a dins amb el que li arriba de fora.

Juan Sitges Riera, nascut a Manacor el 1988, és llicenciat en Física per la Universitat de les Illes Balears. Actualment, es dedica a la docència com a professor de secundària. Encara que la seva vida professional ha estat enfocada primer a la ciència i després a l’educació, la seva passió és contar històries, tant en format escrit com en dibuix. Ha guanyat el concurs de la dessuadora de Sant Antoni 2024.

Nairoby (Donostia, 1987) és llicenciada en Belles Arts per la UB. Continua la seva formació a Mallorca cursant el Màster de Gestió de Patrimoni Cultural. Les pràctiques d'aquest màster en la companyia teatral Iguana Teatre li obren les portes de la gestió cultural dins de les arts escèniques. Paral·lelament continua la seva formació artística realitzant cursos de fotografia, il·lustració digital i gravat.

Nom Clara, va néixer el set de novembre del noranta-cinc a Son Dureta. Sempre ha dibuixat, al menys fins que va estudiar il•lustració, i la seva especialitat són els còmics. Actualment es dedica principalment a tocar country i a cercar animals davall de les pedres.

Pau Andreu Sitjar és perruquera. De fet, la millor conjunció per a ella és: «perruqueria i lletres». Té estudis oficials en Estètica de l'art i filosofia, font de la qual beu com els gorrions, a poc a poc i amb mesura. Actualment, es dedica a fer classes de pilates i d’altres pràctiques corporals i a l'estètica facial. Va col·laborar amb l'AraBalears i, ara, a la secció de literatura de La gran vida continua fent allò que més li agrada: conversar «de i entre» llibres. L'escriptura ha arribat per curiositat, com sempre, la curiositat.

Maria Alemany Tomàs és nascuda el 1990 a Pego (Alacant). Va rebre prompte la sacsejada de la literatura. Moguda per l'amor a les lletres, a la llengua i a la cultura va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. El 2018 va publicar el seu primer poemari Sota la pell nua. Actualment, es dedica a l'ensenyament en un institut de secundària i escriu sempre que pot.

Joan Adrover Duran (Manacor, 1968) és de vocació tardana, polifacètic i autodidacta. Acabà els estudis de psicologia a la UIB. Un llarg historial de desacords amb el sistema polític, econòmic i social el portà a la marginació i al cultiu de les arts; especialment, de la poesia. La seva recerca d’una manera de viure diferent, l’ha portat a fer de venedor en mercadets de brocanteria, llibreter, hortolà aficionat i jardiner voluntari. En el seu anar i venir constant, només el cultiu de la creativitat artística i la recerca vital s’han mantingut inalterables en la seva orientació.

Eduard Comas Blanch (Llagostera, 1986) es dedica professionalment a la docència treballant a alguna escola pública del Principat. Tot i que el seu dia a dia gira al voltant del món de l'esport, destina part del seu temps lliure a viatjar i a escriure. El 2021 va publicar el poemari Cova i guaret amb El Punt Volat.

Aina Oliver (Palma, 1995) és graduada en Llengua i Literatura Catalanes i aprenent constant de joiera. Es va iniciar a Barcelona amb la joieria d’autora i avui dia pot dir que és la dissenyadora d’un projecte conceptual i experimental; Oli Joies. Les seves curiositats artístiques són moltes i diverses, però actualment ha trobat en la transformació de metalls i altres matèries una satisfacció inabastable. També un llenguatge que, de moment, està jugant a entendre ella mateixa.

Joan Ferrer (Manacor, 1999) és graduat en física i en matemàtiques. Quan necessita un descans de la topologia algebraica escriu cançons sota el nom de Randa o petits contes de consum propi. Ara viu a Copenhaguen seguint els seus estudis.

Javier Gulag (Ataun, 1997), zinester performatiu i poeta experimental, combina rucking i noves tecnologies amb l'art i la poesia, cercant noves formes d'expressió. És col·laborador habitual de The Fairy Feller – Art Scientia Studio para el desarrollo de la Nueva Poetría.

Pau Quina Jaume (Sant Llorenç des Cardassar, 1980) és llicenciat en  Filologia Catalana i professor de Secundària. En el terreny teatral, ha dirigit i guionitzat Sibèria (publicat al núm. 17 de la col·lecció Pou Vell de l’Ajuntament de Sant Llorenç), Garriguer d'Infern (adaptació d'una novel·la de Salvador Galmés) i les obres de microteatre Un vespre de cinema i Un vespre per morir-se de riure. També ha realitzat un postgrau de guió a l'ESCAC i és director i articulista de la revista Card.cat.

Clara Fiol Dols és cantant, compositora i poeta mallorquina. Va finalitzar els seus estudis de Cant jazz al Taller de Músics de Barcelona i forma part del grup Marala. Ha publicat els poemaris Miloques i Rabasses (2018) a l’Editorial Documenta Balear i Còrpora (2022) amb AdiA Edicions.

Jeroni Mas Fiol (sa Casa Blanca, 2002) és estudiant de Filologia Catalana i Filologia Hispànica. En el terreny poètic, ha participat en diversos recitals, arreu dels Països Catalans, i ha publicat Castigar la fera (Viena Edicions, 2023, V Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra). També, comenta novetats literàries al pòdcast n’hi n’hi.

Salvador Llinàs (ses Salines, 1985) presenta tot una diversitat de col·leccions que l’acompanyen al llarg de la seva trajectòria, on es desfà entre la fotografia, la pintura i el disseny.

Les seves expressions artístiques han estat exposades a distintes parts: Mallorca, Barcelona, Madrid, Estocolm, Londres, Viernhem… Ha participat en diverses ocasions a les més conegudes nits de l’art mallorquines (Palma, Campos, Felanitx, Porreres, Bunyola, etc.).

Després de llicenciar-se en Belles Arts per la Universitat de Barcelona va formar-se en fotografia professional al CEF Mallorca. Des de llavors ha participat en multitud d’exposicions arreu de Mallorca, Catalunya i França, i ha guanyat diversos premis de fotografia. Tot plegat combinat amb la seva tasca com a professora d’art i de fotografia professional al Centre d’Estudis Fotogràfics de Mallorca. L’art per a ella és un espai de confrontació, dissecció i anàlisi, transformació i catarsi. Sempre gira entorn de processos vitals i de metamorfosi, és per això que la mort i l’absència són una constant a les seves obres. Actualment, està treballant sobre la segona part de la sèrie «Projecte Voyeur», i investigant amb altres llenguatges artístics com la performance i la instal·lació.

Vicent Pallarés Pascual (Castelló de la Plana, 1981).

Dibuixant de còmics, il·lustrador i dissenyador gràfic. Després de molts anys compaginant treball de subsistència amb nombroses experiències laborals com a freelance, en 2020 comença a publicar per a una editorial estrangera i s'obre així el seu camí com a autor professional. Actualment, treballa i practica l'art seqüencial a temps complet.

Dibuixant de gargots des de ben petit, inventava històries que transformava en còmic a la sala d'estar de la seva padrina. Allà hi va descobrir la seva passió a través d’unes enciclopèdies il·lustrades al racó d'una prestatgeria. Va ser llavors quan li va venir el desig d’aprendre a dibuixar. Va tenir la sort de llicenciar-se en Belles Arts, on l'adquisició de coneixements amb l’entorn de l'art, la il·lustració i l'animació eren infinits. Li agrada la seva feina i jugar a aprendre contínuament.

A n’Adrià Mame el que més li agrada és pintar, encara que toca moltes altres disciplines artístiques. El que fa normalment és dibuixar per avorriment al seu quadern i després passa tots aquests dibuixos a pintura, generalment a quadres de gran format. Les seves obres giren entorn de l'absurd i el grotesc, fent una caricatura de la realitat.

Llucia Serra Ferre (Eivissa, 1992) és graduada en Llengua i Literatura Catalanes. Es considera manacorina d’adopció, perquè hi viu des del 2018.

Quan no fa classes de secundària ni prepara la tesi doctoral, es dedica a activitats creatives: col·labora en l’elaboració del joc de taula Iràs i no Tornaràs, llegeix i escriu poesia.

Irene de la Torre Perelló es dedica professionalment a la seva gran passió: traduir. Des de 2014 és traductora freelance, i combina la traducció editorial i literària amb la de tota mena de textos del neerlandès, anglès, francès i català al castellà. Arran de la seva tasca traductora li va començar a atreure la idea de començar amb la seva pròpia creació literària, i actualment escriu, escriu i escriu, confeccionant així la seva primera col·lecció de relats.

Va néixer a Consell, Mallorca, l’any 1983. És economista i treballa al departament financer d’una agència de viatges en línia. Ha realitzat cursos d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès i, d’ençà de l’any passat, participa en un taller d’Escriptori Compartit. Va ser quan va sortir de la universitat, desil·lusionada amb la seva primera feina i amb el món dels adults en general, quan va sentir la necessitat d’escriure. D’ençà de llavors ha escrit conte i novel·la.

Cati Cànoves neix a Can Lliro l'any 1983, quan encara era un forn. Llicenciada en Belles Arts per la UB el 2006, ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives de pintures de diferents estils que tracten temes tan diversos com el paisatge, els monstres, la ciutat, l'atzar, etc., qüestions que explota també amb la docència d'art a secundària, entesa com una forma d'activisme social.

Pere Sales Mascaró va néixer a Algaida el 26 de gener de 1969. Un poc embambat, va aprendre a llegir a toc de bescollades amb l’ajuda inestimable d’una monja. Va passar de llis per l’educació obligatòria i, anys després, va renéixer com a agitador local. Casat per l’Església i amb dos fills, aprèn a viure per moments fent coses ordinàries que són necessàries. Des de fa un temps escriu a les xarxes socials talment un pelador d’ametles. 

Es dedica a la poesia, a la dramatúrgia, al guió i a tantes altres formes d’escriptura. Ha tastat la docència, però ara s'estima més anar a lloure. De moment, ha publicat Els Jorns (2008), Proètica dels plaers (2009), Obagues i solanes (2016) i Epigramari (2021).

Llicenciat en Belles Arts i Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Des dels inicis de la seva carrera ha compaginat la seva feina d’il·lustrador amb la docència universitària. Ha alternat les seves col·laboracions en sectors com el cinema, la publicitat i la premsa, de les quals destaquen algunes campanyes d'Òmnium Cultural i diverses creacions per a la revista Cavall Fort.

Autor i il·lustrador de sèries com On és l’Estel·la? (Ed. Camanegra) o d’àlbums com La Treva (La Galera) o Mare, d'on venen els infants (Disset Edicions i guanyadora del Premi Mallorca de Literatura Infantil 2020). Ha il·lustrat també el Calendari Folklòric de Mallorca (Fundació Mallorca Literària i Saïm edicions). Actualment, treballa fent còmics per al mercat francobelga amb les editorials Delcourt i Dupuis.

És de Sencelles, nascut a 1980, i va viure a Palma fins a la vintena d’anys. És llicenciat en Filologia Catalana i docent. I té noció d’escriure com un joc creatiu d'ençà que es fabricava els seus propis còmics de nin. Des d’aleshores, amb alguna intermitència, l’escriptura de relats, poemes i textos dramàtics sempre l’ha acompanyat. Escriure el fa feliç; així de fàcil és la seva relació amb el que escriu.

Adriana Nicolau és investigadora, crítica i escriptora. Doctora per la UOC amb una tesi sobre teatre contemporani i feminismes, actualment fa recerca sobre teatre i teoria dels afectes a la UB. Escriu crítica teatral a El Temps de les Arts i Red escénica, i ha publicat textos breus de creació a revistes com Cavall Fort, Reduccions i Alga.

Miquel Caldentey és artista gràfic multidisciplinari, graduat en Belles Arts i format en disseny gràfic i animació. Resideix a Manacor, on és professor de l'acadèmia Multivers Creació, que va obrir el setembre del 2021. Està especialitzat sobretot en il·lustració, sense deixar de banda altres disciplines com la pintura o l'street art. Les formes abstractes i el color són uns dels elements que ara mateix caracteritzen la seva obra. També va treballar uns anys com a colorista de storyboards a Barcelona. Actualment, combina la feina de professor amb els encàrrecs d'il·lustració i disseny, i projectes propis de diferents característiques.

Na Maria viu a Ruberts. Hi ha dies que és poncella replegada —arrufada i closa en si mateixa. D’altres, molsa que s'enfila tronc amunt, liquen que s’escampa sobre teules i rocam. Llavors li agafa la dèria de sucar les hores i en fa textos, dibuixos, ceràmiques, fotos, escales i sacs d’exsecallada d'acàcia i de pi.

Cati Belmar va néixer un 17 de desembre de 1995 i es va criar a Sencelles, un petit poble del Pla de Mallorca. Està interessada en l’evolució de la vida i la seva manera d’expressar-ho a través de la creativitat, cosa que la duu a despertar un interès per l’art.

Quan era petit, a en Guillem Gelabert Sunyer li digueren que dibuixava bé. A dia d'avui els seus dibuixos encara mostren un enginy i tècnica millors que els de gairebé tots els nins i el seu èxit social és també superior al de molts infants, prova d'això és que a en Guillem li publiquen dibuixos a Morlanda. Vol morir dins la fufa de sa mare.

Eva Garcia Pinos és doctora en Traducció per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Tradueix sobretot novel·la i assaig d'història de l'alemany i l'anglès al català i castellà. Ha traduït autors com Hans Magnus Enzensberger, Alan Ryder o Saša Stanišić. De tant en tant, escriu algun relat sense perdre mai l'humor.

Malafolla és un estudi amb inquietuds gràfiques i socials, i així ho plasma a la seva obra. Ve del món de la il·lustració, el disseny gràfic i el disseny de moda. Treballa, sobretot, la serigrafia i el collage amb un imaginari molt divers per donar forma i contingut a les seves obres amb les quals intenta no deixar indiferent ningú.

Henry Brenan va néixer i es va criar a Dorset a la dècada de 1990, on va estar exposat a una varietat de literatura des de ben petit. Ted Hughes i Rudyard Kipling van ser els primers escriptors que van despertar la seva imaginació; continuen fent-ho. Format a l’escola de Canford, va freqüentar l’obra de Thomas Hardy, T. E. Lawrence i Rupert Brooke. Està interessat en la literatura folk i la cançó tradicional.

Cristòfol Pons és artista visual. Neix a Menorca, lloc a on resideix actualment. És llicenciat en Belles Arts a Barcelona. El seu treball s’ha centrat, sobretot durant els darrers anys, en intentar esbrinar i representar les relacions existents entre el poder i la violència.

Miquel Àngel Adrover forma part d’una de les darreres fornades de joves que ha ajudat a revifar la glosa a Mallorca. És graduat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears i ha publicat Ara he vist passar una mèrlera el 2019 amb AdiA Edicions.

Artista, dibuixant i pintor que sobreviu a un món fantàstic i fa feina a un supermercat. Ha fet algunes portades de discs, il·lustrat un parell de poemaris i llibres i altres coses, a part de dur exposant la seva obra des de fa setze anys. Actualment, s’autopublica el fanzín DIY Superpain Magazine, i per pintar s’inspira en el manga, l’art contemporani japonès i els moviments artístics com el Superflat.

Artal Noguerol va néixer poc abans de fer els trenta anys. Entre les obres que no ha escrit mai destaquen l’antologia Putreficcions (2018) i la mastodòntica L’Arbre de les neures (2021).

Llucia Ramis Laloux és periodista i escriptora nascuda a Mallorca. Actualment viu a Barcelona. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació i revistes literàries. És autora de les novel·les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, Egosurfing, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes i Les possessions, així com dels volums il·lustrats 50 llibres que m’han canviat la vida i El petit menjatemps.

Mar Oliver és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, també tècnica superior en Il·lustració per l’Escola d’Art de Palma. Va jugar a ser professora de secundària un temps i ara fa veure que és il·lustradora (sobretot de publicitat) i intenta sobreviure a Madrid. Passa els estius, Nadal i altres dies que no són festa a cals seus pares a Palma.

Júlia Mérida (Inca, 1995) és musicòloga i professora de música, activitats que mira d’exercir a parts iguals i de forma conjunta a través de la creació de contingut digital. El 2021 va inaugurar el seu pòdcast  Pati de butaques en el qual parla de música des d’una perspectiva feminista, crítica i descentralitzada. També forma part de l’equip de Sala3, el pòdcast del Teatre Principal de Palma. Igualment, llegir i escriure són dos pilars fonamentals en la seva producció: va quedar finalista al Premi de Poesia Salvador Iborra 2020 i ha publicat diversos contes a revistes i magazins estatals. A banda d’això, és col·laboradora habitual de les revistes S’Altra Música i  Cent per Cent.

Raquel Moreno, formada en il·lustració i disseny, resideix a Manacor i té un estil molt versàtil. Ha publicat alguns llibres com a il·lustradora i dissenyadora, i tot i que la majoria han estat per a adults, també ens mostra una faceta més infantil amb dos dels seus contes. Li encanta donar una llum màgica amb les aquarel·les i crear escenes surrealistes o combinar elements que aportin un to humorístic amb un aire innocent.

Laura Riera Forteza és llicenciada en Història de l’Art i en Documentació. Escriu articles i crítica de cinema per al bloc Peliomanta.com. Ha participat en diversos recitals poètics, així com en homenatges als poetes Andreu Vidal i Miguel Ángel Velasco. Alguns dels seus poemes han aparegut a revistes com Zéjel, Ciutat, la Revista de Palma o Agitadoras. El 2021 va ser una de les autores seleccionades al XXXIV Concurso «Voces Nuevas» d’Ediciones Torremozas.

Julià Picornell (Sant Joan, 1987) és escriptor, músic i periodista. El seu imaginari sol moure’s entre els territoris del realisme brut i el costumisme, sovint ambientat, amb flaires de western, a la Mallorca rural.

Tònia Meravell és dibuixant. A més d’engreixar el seu imaginari a cada traç, fent il·lustracions per encàrrec. Recentment submergida en el món del còmic. Als seus dibuixos s’hi troben ambients estranys, melancòlics i surrealistes. Els éssers que hi apareixen experimenten cruesa i escatologia, sempre amb el rerefons de la decadència humana.

Miquel Serra sobretot dedica gran part del temps lliure a la música. Arran de fer lletres per cançons ha anat perfilant una petita vocació amb l’escriptura. D’aquí va sortir Formigues vermelles, un llibret de miscel·lània publicat per Edicions del despropòsit fa uns anys. El 2021 va treure amb l’editorial Empúries el seu primer llibre de relats Pendents que arribin els conqueridors, en què mesclava escrits semiautobiogràfics amb petits contes de ficció. Espera que la curolla per la narrativa hauria de tenir continuïtat, però com ell mateix afirma, «escriure és un exercici d’autocrítica molt elevat que exigeix temps, convicció i molt d’estímul, anirem deixant passar el temps, meam si es tornen a reunir les condicions».

Bel Gomila, il·lustració i disseny gràfic. Dibuixant de situacions quotidianes.

Aina Riera Serra és periodista a diferents mitjans de comunicació com Televisió de Mallorca, ARA Balears i IB3 Televisió. El 2013 va dirigir el documental Som Elles sobre algunes de les poetes de Mallorca. Aquell mateix any va participar en el recital itinerant de Veus Paral·leles de l’Institut de Lletres Catalanes. També publica amb Maria Antònia Massanet l’antologia Amb accent a la neutra, a l’editorial Lleonard Muntaner (2014). El seu relat La carn vol carn ha sortit publicat a l’antologia de relats fantàstics Extraordinàries de l’editorial Males Herbes (2020), a càrrec de Ricard Ruiz Garzón. L’any 2021 guanya el Premi Pollença de narrativa amb el recull de relats Ran de bàratre i el premi Maria Oleart de l’Ajuntament d’Alella amb el poemari A la taigà.

Sebastià Cabot és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha publicat algunes novel·les gràfiques i llibres il·lustrats. Actualment viu a Mallorca i prova de guanyar-se la vida com a il·lustrador freelance a la vegada que treballa en nous projectes personals.

Miquel Mas Fiol va estudiar Publicitat i Relacions Públiques, però ha acabat dedicant-se al teatre perquè estava predestinat que fos així, suposa. Escriu i dirigeix teatre i defensa la seva feina com un ofici, com qualsevol altre, en què s’ha de currar molt i també s’hi ha d’abocar moltíssima passió. A part, li agrada Al rojo vivo, llegir assajos de sociologia i politiqueo i fer guateques amb perruques a Barcelona.

Marga Gomila és il·lustradora resident a Manacor. S’ha format acadèmicament dins el món de l’art i la il·lustració. Les seves inquietuds personals giren entorn de la història, la imaginació i el comportament humà. El seu esport és la dansa contemporània. A part de l’interès pel món de les imatges, també es dedica a la música. Actualment, toca el baix a la banda Manacorina Nita i participa en altres projectes en procés de publicació.

Terrorista del llenguatge
Amfibi sense brànquies
Ocell sense ales
Coàgul d’irrealitat
No s’ha agenollat encara.

Antoni Borrueco Miró sempre s’ha sentit atret per les històries i les lletres. De ben jove s’ha dedicat a escriure poemes, relats, microrelats… Ha guanyat qualque petit concurs de poesia i microrelat. La literatura és una de les arts que més temps ha conreat al llarg de la seva vida i espera que aquesta llavor creixi així com ell ho anirà fent.

Bel López es defineix com sensible, sobretot en relació amb tots els temes que afecten la dona, i això es pot veure en les seves il·lustracions i projectes. Basant-se en la seva formació –que encara no ha acabat, ni sap si mai acabarà– en antropologia i feminisme, cada vegada està més segura que el seu objectiu és el de contribuir a fer que aquest món sigui un poc millor per a les futures dones.

Lluïsa Febrer és artista multidisciplinària de Sant Joan graduada en Belles Arts per la Universitat de València. Dibuixa per passar el temps de qualque manera, assegura, però avui en dia a Mallorca ja tothom reconeix el seu estil particular, que consisteix en un cúmul de petites figuretes de persones o animals en ambients hostils i difícils. I tot això amb colors vius i sorprenents.

Alba Barceló, llagosterenca establerta a Manacor, és llicenciada en Belles Arts (UB) i durant el seu temps lliure es dedica a la il·lustració.

Alexandre Coll encara viu i fa collage.

Aina Fullana Llull va estudiar Llengua i Literatura Catalanes a la UIB i en acabar es dedicà a la docència de català per a adults. Sempre ho ha combinat tot amb l’escriptura. Recentment, ha publicat la seva primera novel·la, Els dies bons, guanyadora del Premi València Alfons el Magnànim de narrativa (2021). Actualment, estudia un postgrau d’Ensenyament de Català per a Adults i un de Correcció i Assessorament Lingüístic.

Pato Conde és dibuixant i professor d’Arts Visuals. Publica dibuixos assíduament a la revista Mongolia, a Gotham Còmics, Diario de Mallorca i Jot Down.

Xavier Lluís és escriptor, bibliotecari i documentalista. Actualment treballa a la biblioteca del Banc Central Europeu, a Frankfurt. Té una llista infinita de llibres pendents de llegir. Les seves narracions han estat reconegudes en diversos premis literaris d’arreu del país, entre els quals es troben el Premi Imagina un Amor, convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana –i que ha rebut en dues ocasions–, el Premi Llibres Ebrencs de Móra d’Ebre, el Premi Bolleré de Blanes o el Premi Solstici de Taradell, entre d’altres. Les vides excepcionals dels passatgers, obra guanyadora del III Premi Vila de Porreres de narrativa, és el seu primer recull de contes.